tag:blogger.com,1999:blog-85941242012-02-16T23:00:31.522+01:00Tecnologia, paranoies, en fí, tot el que m'agrada està dins d'aquest blog.Oriolnoreply@blogger.comBlogger11100tag:blogger.com,1999:blog-8594124.post-35597197818068454242009-12-02T09:01:00.003+01:002009-12-02T09:27:32.073+01:00<div style="text-align: justify;">Dos anys... Dos llarg anys sense escriure ni sense entrar en el blog. Bé, i realment és el que passa amb molts blogs, es comencen amb molta il·lusió i, per uns motius o altres (principalment la mandra), es deixa de banda indefinidament.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">Què ha canviat des de l'última vegada que vaig escriure? Doncs bàsicament que ara tinc dos anys més. Sí, la meva vida continúa igual que la última vegada, sense alts i baixos importants. I la meva feina? Doncs per desgràcia, el meu projecte de creació d'una empresa no va arribar a fructificar, degut a la crisi que es divisava i que ara estem patint. Què hi farem!!!<br /><br />Segueixo estancat en una feina que m'agrada, però en una empresa que no soporto. Les coses clares. Per desgràcia, la meva concepció d'empresa i el seu funcionament, difereix molt del que em trobo dia a dia al lloc on treballo. És una pena. I és una pena precisament perquè d'aquesta manera un no pot explotar la seva creativiat, ni treballar al 100% ni, moltes vegades, donar tot el que un donaria si es trobés a gust. Tant costa fer les coses bé?<br /><br />Hi ha qui vol excusar aquesta sensació meva dient que a tot arreu es treballa igual. Sí, és clar, a tot arreu. Penso que si fos així, els psicòlegs i psiquiatres d'aquest món tindrien les llistes d'espera saturades de la de depresions que hi hauria. No ens engayem. He treballat a uns quants llocs més i, ara mateix, canviaria el meu sou i la meva feina pels que tenia quan era realment feliç.<br /><br />Fins hi tot, fa un any i mig, cap allà el juliol del '08, vaig intentar una fugida a una empresa del Regne Unit i em va anar tant bé, que sinó arriba a ser per les meves "pors" interiors, ara mateix estaria treballant allà. No ho puc considerar un error, sinó que la balança de la vida es va decantar cap a casa. Segueixo tenint la oportunitat d'anar-hi, però com més temps passa més s'esvaeix.<br /><br />En fí, una recomanació que us faig: Sigueu feliços, aprofiteu les oportunitats que us donin però... sense sacrificar la vostra vida o ho acabareu pagant.<br /></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8594124-3559719781806845424?l=entrepa.blogspot.com' alt='' /></div>Oriolnoreply@blogger.com0