Encara sóc aquí

Dos anys... Dos llarg anys sense escriure ni sense entrar en el blog. Bé, i realment és el que passa amb molts blogs, es comencen amb molta il·lusió i, per uns motius o altres (principalment la mandra), es deixa de banda indefinidament.

Què ha canviat des de l'última vegada que vaig escriure? Doncs bàsicament que ara tinc dos anys més. Sí, la meva vida continúa igual que la última vegada, sense alts i baixos importants. I la meva feina? Doncs per desgràcia, el meu projecte de creació d'una empresa no va arribar a fructificar, degut a la crisi que es divisava i que ara estem patint. Què hi farem!!!

Segueixo estancat en una feina que m'agrada, però en una empresa que no soporto. Les coses clares. Per desgràcia, la meva concepció d'empresa i el seu funcionament, difereix molt del que em trobo dia a dia al lloc on treballo. És una pena. I és una pena precisament perquè d'aquesta manera un no pot explotar la seva creativiat, ni treballar al 100% ni, moltes vegades, donar tot el que un donaria si es trobés a gust. Tant costa fer les coses bé?

Hi ha qui vol excusar aquesta sensació meva dient que a tot arreu es treballa igual. Sí, és clar, a tot arreu. Penso que si fos així, els psicòlegs i psiquiatres d'aquest món tindrien les llistes d'espera saturades de la de depresions que hi hauria. No ens engayem. He treballat a uns quants llocs més i, ara mateix, canviaria el meu sou i la meva feina pels que tenia quan era realment feliç.

Fins hi tot, fa un any i mig, cap allà el juliol del '08, vaig intentar una fugida a una empresa del Regne Unit i em va anar tant bé, que sinó arriba a ser per les meves "pors" interiors, ara mateix estaria treballant allà. No ho puc considerar un error, sinó que la balança de la vida es va decantar cap a casa. Segueixo tenint la oportunitat d'anar-hi, però com més temps passa més s'esvaeix.

En fí, una recomanació que us faig: Sigueu feliços, aprofiteu les oportunitats que us donin però... sense sacrificar la vostra vida o ho acabareu pagant.