Job & University & Fun
Molt bones de nou a tothom !!!
Feia molt de temps que no escribia al blog. No és que l'hagi abandonat, és que després de començar a treballar a la meva nova feina (ja fa 6 mesos) m'han canviat una mica les preferències, i el blog deixava d'estar en les primeres posicions. Però tinc ganes d'intentar revertir la situació.
Avui he tornat a la EUIS, la meva estimada EUIS. Un altre exemple d'estudis frustrats, però plens de bons records i sentiments. Quina sensació més rara al entrar i començar a recordar quan hi estudiava (no fas pas tant !!!) amb els meus antics companys: Dani, Jordi, Èric, Isaac, Patri, Chavito, etc. No puc evitar posar-me sentimental. Tot i no anar-me les coses tal com hagués volgut, he viscut moments que no oblidaré mai. I, com a mínim, he anat aprovant assignatures i fins hi tot el PFC entregat (menys mal). Encara, potser, no ha estat tant dolent com jo penso, però podria haver estat molt millor.
Ara, avui, i durant els següents dies, s'inicia el procés d'abandonament de la EUIS. La deixo. Sí, me'n vaig. Marxo perquè si ara ja quasi no hi venia, d'aquí en endavant encara hi vindré menys. El motiu és la feina que em van oferir al gener, que encara conservo, i que espero conservar per molts anys. Ara només faig horari de "mitja jornada llarga" d'unes 5,5 hores al dia, tot i que molts dies m'he quedat tota la jornada perquè ho he cregut necessari o, simplement, per amor a l'art. Sigui pel que sigui (vull creure que és perquè ho he fet bé) a partir de juliol entraré ja amb un contracte força bo a l'empresa, i a jornada completa, el que farà que em sigui impossible poder arribar a temps a cap classe a la EUIS, i d'aquí la meva decisió de "deixar-ho".
Se'm fa dur; però si ara ja quasi no venia a Sabadell (treballo a Barcelona, i visc a prop de Vilafranca... imagineu-vos un dia de feina + universitat + lleure, terrible), ara encara hi vindria menys. Per tant, m'he apuntat a la UOC. Només em falta pagar com aquell qui diu, i ja estaré a dins. I de moment haig de confessar que m'agrada molt la manera com porten les coses a aquesta universitat. Espero poder dir el mateix per part dels estudis. En fí, ja us aniré explicant la meva nova experiència "estudiantil" (paraula en honor a un profe, no gairé bo, acostumat a fer acabar paraules en -il, tipus "ingenieril").
I la feina? Doncs estic treballant en una enginyeria desenvolupant i dirigint projectes domòtics, tant a vivendes com a edificis d'oficines, hotels, etc. Haig de dir que al principi em costava fer-me'n a la idea, però mica en mica he anat aprenent més i més, i cada dia disfruto més la feina que faig. Sobretot, perquè cada dia m'exigeixen més responsabiliat, i això a part de ser un repte, és un motiu de satisfacció personal, i em fa créixer com a persona i professional.
Fun, fun, fun, fun... Sííí !!! Tenir feina = $$$$$ = Sortir més i amb més tranquilitat econòmica. I tant que sí ! O bé poder fer coses, comprar i·lusions (sí, comprar il·lusions, el que fa un quan compra algo que sempre ha desitjat) de financiacions "parent-ils". Ostres, quin canvi. I que bé que fa sentir això a un mateix. Això és el que et dóna la feina (i si la disfrutes, doncs el doble), una certa independència personal per a viure una mica més la vida. I tot i que la feina amenaçava la finalització dels meus estudis, no he deixat que això passés, he fet un pas més per acabar i, evidentment, continuar amb alguna coseta més que el futur dirà.
Res més per avui, espero que aquest post sigui un pont cap a d'altres que pugui fer a partir d'ara, i no deixar tant "mort" aquest blog. Sinó fos així... doncs ja veurem què passa...
Salutti !!!
Avui he tornat a la EUIS, la meva estimada EUIS. Un altre exemple d'estudis frustrats, però plens de bons records i sentiments. Quina sensació més rara al entrar i començar a recordar quan hi estudiava (no fas pas tant !!!) amb els meus antics companys: Dani, Jordi, Èric, Isaac, Patri, Chavito, etc. No puc evitar posar-me sentimental. Tot i no anar-me les coses tal com hagués volgut, he viscut moments que no oblidaré mai. I, com a mínim, he anat aprovant assignatures i fins hi tot el PFC entregat (menys mal). Encara, potser, no ha estat tant dolent com jo penso, però podria haver estat molt millor.
Ara, avui, i durant els següents dies, s'inicia el procés d'abandonament de la EUIS. La deixo. Sí, me'n vaig. Marxo perquè si ara ja quasi no hi venia, d'aquí en endavant encara hi vindré menys. El motiu és la feina que em van oferir al gener, que encara conservo, i que espero conservar per molts anys. Ara només faig horari de "mitja jornada llarga" d'unes 5,5 hores al dia, tot i que molts dies m'he quedat tota la jornada perquè ho he cregut necessari o, simplement, per amor a l'art. Sigui pel que sigui (vull creure que és perquè ho he fet bé) a partir de juliol entraré ja amb un contracte força bo a l'empresa, i a jornada completa, el que farà que em sigui impossible poder arribar a temps a cap classe a la EUIS, i d'aquí la meva decisió de "deixar-ho".
Se'm fa dur; però si ara ja quasi no venia a Sabadell (treballo a Barcelona, i visc a prop de Vilafranca... imagineu-vos un dia de feina + universitat + lleure, terrible), ara encara hi vindria menys. Per tant, m'he apuntat a la UOC. Només em falta pagar com aquell qui diu, i ja estaré a dins. I de moment haig de confessar que m'agrada molt la manera com porten les coses a aquesta universitat. Espero poder dir el mateix per part dels estudis. En fí, ja us aniré explicant la meva nova experiència "estudiantil" (paraula en honor a un profe, no gairé bo, acostumat a fer acabar paraules en -il, tipus "ingenieril").
I la feina? Doncs estic treballant en una enginyeria desenvolupant i dirigint projectes domòtics, tant a vivendes com a edificis d'oficines, hotels, etc. Haig de dir que al principi em costava fer-me'n a la idea, però mica en mica he anat aprenent més i més, i cada dia disfruto més la feina que faig. Sobretot, perquè cada dia m'exigeixen més responsabiliat, i això a part de ser un repte, és un motiu de satisfacció personal, i em fa créixer com a persona i professional.
Fun, fun, fun, fun... Sííí !!! Tenir feina = $$$$$ = Sortir més i amb més tranquilitat econòmica. I tant que sí ! O bé poder fer coses, comprar i·lusions (sí, comprar il·lusions, el que fa un quan compra algo que sempre ha desitjat) de financiacions "parent-ils". Ostres, quin canvi. I que bé que fa sentir això a un mateix. Això és el que et dóna la feina (i si la disfrutes, doncs el doble), una certa independència personal per a viure una mica més la vida. I tot i que la feina amenaçava la finalització dels meus estudis, no he deixat que això passés, he fet un pas més per acabar i, evidentment, continuar amb alguna coseta més que el futur dirà.
Res més per avui, espero que aquest post sigui un pont cap a d'altres que pugui fer a partir d'ara, i no deixar tant "mort" aquest blog. Sinó fos així... doncs ja veurem què passa...
Salutti !!!
escrit per Oriol a 11:04
0 comentaris
