Domòtica: Què és i cap on va

Avui us parlaré una mica sobre un tema que em fascina, que conec una mica, i que pel que sembla no acaba d'arrelar del tot a la nostra societat, sobretot per la por, mania, desconeixament, que en tenen alguns. Destacar entre ells, molts arquitèctes i promotors / constructors. Sobretot els arquitèctes, que encara nose perquè, es resisteixen a fer entrar la domòtica a les nostres llars. La meva opinió personal és que per por a que el "domòtics" els hi treiem feina a la hora de pensar, dissenyar, la instal.lació de la vivenda / edifici. Se que potser sóc molt crític amb els arquitectes, però és que la majoria amb els que he parlat m'han dit el mateix. Per sort, tinc un amic (que està acabat arquitectura tècnica i té estudis de disseny d'interiors) que pensa totalment diferent i està a favor de la domòtica. Bé... això era només per exposar una mica la meva opinió respecte al tema en qüestió. Seguidament us passo a parlar una mica de la domòtica i vosaltres en treureu, o no, una conclusió.

Primer de tot dir-vos que hi ha molts sistemes domòtics, molts protocols. Jo estic "especialitzat" en el que s'anomena estàndar europeu, és a dir, el EIB - KNX (European Installation Bus - Konnex). Aquest sistema pertany a la EIBA (EIB Assossiation), que és una associació de diferents fabricants de EIB (entre els quals hi trobem Siemens, Merten, Lingg & Janke, ABB o Jung).
Un sistema molt semblant al EIB, però que té els seus orígens als EEUU, és el LonWorks. Aquest és un altre sistema força vàlid, i que treballa d'una manera molt similar al EIB.
Després trobem sistemes propis, que són protocols específics que depenen normalment d'una sola empresa, amb els inconvenients i avantatges que això comporta.
I per finalitzar (i de segur que em deixaré molts sistemes, però només pretenc fer una petita introducció) podem trobar sistemes com el X-10. Diguem que aquest és potser el més econòmic i "famós" al nostre país, ja que és el que s'acostuma a vendre aquí com a domòtica, precisament pel seu baix preu. De totes maneres dir que és un sistema força limitat, que no es pot comparar amb el EIB KNX o el LonWorks. Però depenent de les funcionalitats que vulgui el client, i el preu que estigui disposat a pagar pot estar força bé.

Però, passem a parlar del EIB, que serà principalment del que parlaré en aquest blog, ja que és el protocol que més "domino". El EIB KNX és un sistema molt eficaç, amb moltes possibilitats i de gran qualitat. Ara bé, i per ser sincer, és un sistema car. Simplement és que els productes en sí són cars. No és que aquí els inflem el preu a la hora de vendre'ls, sinó que tenen un preu elevat des de fàbrica. Això no vol dir que sigui econòmicament inaccessible, hi ha moltes possibilitats de domotitzar una vivenda o edifici. Es pot fer per fases, o simplement reduir les pretensions que un tingui. Perquè ens en fem una idea molt aproximada (ja que depèn molt dels productes escollits i del que es vulgui instal·lar), una casa d'un valor aproximat d'uns 500.000 €, si volguessim domotitzarla completament, ens podria sortir entre 30.000 - 40.000 €. Com ja he dit és un valor molt aproximat, i no voldria que ningú que instal·la aquest sistema em digués que m'equivoco, ja que se que tan podria sortir per menys com per força més. simeplement és una petita referència. Amb això vull "demostrar" que no és car en realitat, ja que si es pretén compar una vivenda per 500.000 €, pagar-ne 30.000 més, amb l'estalvi a mig - llarg plaç que obtindrem sobretot en quan a energia, la seguretat afegida, i la comoditat que la domòtica comporta, podem concluir que no és un gast inútil i car.

Està clar que ni tothom es compra una casa de 500.000 € (perquè no vol o perquè simplement no es pot), ni tothom es vol gastar 30.000 € en domòtica. Per tant, com ja he dit, hi ha moltes solucions, com domotitzar per fases. Es pot simpelment deixar feta una pre instal·lació i anar posant components quan un ho desitgi o pugui. Un cas seria domotitzar només la iluminació i les presianes per exemple, deixant tots els altres elements per un futur. Això no costaria gaire car. És només un exemple, però es pot jugar amb tot això per adaptar-se sempre a les necessitats o exigències del client final.

Un altre aspecte que cal destacar del EIB és el fet que són molts fabricants (més de 200) totalment compatibles entre sí (això vol dir que podem tenir més d'un fabricant en una sola instal·lació), amb el que podem triar els components seguint una bona relació de qualitat preu. Cada dia estan sortint nous fabricants, i això és molt bo, ja que permetrà tenir més on triar i per tant més competència, i això a la llarga farà que els preus vagin baixant i acostin la domòtica a tothom.

Una cosa que no he comentat, és que el EIB no està gaire estès aquí, però en països com Alemania, Bèlgica, Suïssa, Regne Unit o França la cosa està molt més avançada, i els promotors, constructors, arquitectes, etc confien molt més en la domòtica i concretament el EIB.

I com funciona el EIB? Doncs és un sistema que utilitza un cable de bus de doble par trenat (més o menys com el que es fa servir per una LAN), pel qual passen les dades i també l'energia suficient per a que funcionin els diferents components de la instal·lació (24 V SELV). El fet que s'hagi de passar cable per tota la vivenda, comporta que aquest sistema sigui ideal per a cases o edificis de nova construcció, ja que si el volem instal·lar en una vivenda ja construïda ens trobarem que haurem de començar a foradar parets, a menys que tinguem una pre instal·lació feta. Les dades a través del bus s'envien en forma de telegrames, que porten la informació necessària per conèixer de quin component provenen, a quin es dirigeixen, i tota la informació de valors, canvis, etc que s'han de produir. En instal·lacions amb una gran activitat de telegrames ens podríem trobar en possibles colisions entre ells, amb el que es perdrien les dades dels missatges que haguessin colisionat, per posar un exemple senzill, si preméssim dos interruptors a la vegada per engengar una llum, i fer pujar una persiana, i els dos missatges emesos pels interruptors colisionessin, ni pujaria la persiana ni el llum s'engegaria. Per sort això el EIB ho soluciona amb el sistema CSMA/CA, que dóna una prioritat diferent als telegrames, permetent sempre que la colisió no es produeixi, simplement dient quin dels dos passarà primer. Cal dir que això es produeix en una fracció de temps imperceptible, per tant nosaltres ni ens n'adonem.

En una instal·lació EIB podem distingir àrees i línies. De les àrees en pengen les diferents línies, i cada una té una capacitat limitada de components. Cal dir que per una vivenda més o menys normal, no és necessiten més de dues o tres línies per a domotitzar-la tota. Per a cada línia que posem en una instalació ens farà falta una font de tensió obligatòriament, així com un acoplador de línia. Sense això no funcionaria. Quan parlo de línia, penseu en un cable de bus instal·lat en la vivenda, ja que només és això. Si tenim dues línies doncs hi haurà dos cables principals que sortiran del quadre domòtic i en penjaran diferents components. D'això us intentaré penjar algun gràfic perquè s'entengui millor, ja que quedarà molt més clar.

De components n'hi ha de molts tipus: el ja comentat acoplador de línia, acoplador de bus, diferents sensors i actuadors, entrades/sortides binàries i analògiques, i un molt llarg etc. Ja en faré un de post parlant dels diferents components que podem trobar en una instal·lació EIB, però permeteu-me que avui ho deixi aquí amb aquestes nocions generals que us n'he donat. Poc a poc aniré ampliant totes les coses de les que us he parlat avui, però si algú està interessant en algo en concret, que m'ho digui, i si ho conec doncs ho ampliaré. Així com si algú veu algun error o pensa que algo ho hauria de posar diferent també m'ho pot fer saber.

Salut !!!