dimarts, octubre 16, 2007

El Dilema

Ja veus tu, després de més d'un any sense dignar-me a escriure, ara trobo que el blog em pot ajudar en una qüestió, i he decidit revivir-lo... Aniré al gra perquè no estic per osties:

Fa ja un temps llarguet que treballo en una empresa d'automatització de vivendes on hi he aconseguit experiència i trobar una feina que m'omple, però on no deixo de ser un "treballador més" on, a vegades, la meva opinió són només paraules que el vent s'emporta. Resumint: Que estic molt content amb la feina, que faig el que m'agrada, que no em paguen malament, però que veig que mai podré sobrepassar a un nivell superior a menys que els que estan per sobre meu pleguin... cosa que, sincerament, dubto.

La cosa és que fa uns mesos em van oferir crear una empresa dedicada a lo mateix, en la que jo hi posaria les ganes, els coneixements i la força bruta de treball... Una proposta molt interessant tenint en compte la poca inversió que em toca fer a mi. Al costat de casa com aquell qui diu, i amb la possibilitat de treballar com a mi sempre m'ha agradat (o dit d'una altra manera: com em doni la gana!). Molt maco tot plegat oi?

El problema radica aquí: Ara mateix tinc feina fixe, tinc ingressos a finals de mes, i disfruto més o menys... I, d'altra banda, se que disfrutaré el doble amb la meva pròpia feina però el que nosé és si hauré de tancar quan hagi passat un any per falta de feina. Els meus inversors diuen que no, que segur que en trobem. Jo sóc una persona optimista i voldria pensar que tenen raó, però ara mateix m'envaeix la por i no sóc capaç de pensar això.

I us pregunto: Se que és una decisió personal, que ningú em pot dir que fer, però sí que puc rebre consells... Vosaltres què opineu? Què més hauria de tenir en compte o què m'està passant de llarg?

Agrairé eternament qualsevol opinió, bones, dolentes o descabellades...

Merci a tothom !!!

PD: Feia tant de temps que no entrava que els senyors de Imageshack fins hi tot m'han tret la imatge del banner... Quan arribi a casa ja ho posarem a to.

divendres, juny 16, 2006

Job & University & Fun

Molt bones de nou a tothom !!!

Feia molt de temps que no escribia al blog. No és que l'hagi abandonat, és que després de començar a treballar a la meva nova feina (ja fa 6 mesos) m'han canviat una mica les preferències, i el blog deixava d'estar en les primeres posicions. Però tinc ganes d'intentar revertir la situació.

Avui he tornat a la EUIS, la meva estimada EUIS. Un altre exemple d'estudis frustrats, però plens de bons records i sentiments. Quina sensació més rara al entrar i començar a recordar quan hi estudiava (no fas pas tant !!!) amb els meus antics companys: Dani, Jordi, Èric, Isaac, Patri, Chavito, etc. No puc evitar posar-me sentimental. Tot i no anar-me les coses tal com hagués volgut, he viscut moments que no oblidaré mai. I, com a mínim, he anat aprovant assignatures i fins hi tot el PFC entregat (menys mal). Encara, potser, no ha estat tant dolent com jo penso, però podria haver estat molt millor.

Ara, avui, i durant els següents dies, s'inicia el procés d'abandonament de la EUIS. La deixo. Sí, me'n vaig. Marxo perquè si ara ja quasi no hi venia, d'aquí en endavant encara hi vindré menys. El motiu és la feina que em van oferir al gener, que encara conservo, i que espero conservar per molts anys. Ara només faig horari de "mitja jornada llarga" d'unes 5,5 hores al dia, tot i que molts dies m'he quedat tota la jornada perquè ho he cregut necessari o, simplement, per amor a l'art. Sigui pel que sigui (vull creure que és perquè ho he fet bé) a partir de juliol entraré ja amb un contracte força bo a l'empresa, i a jornada completa, el que farà que em sigui impossible poder arribar a temps a cap classe a la EUIS, i d'aquí la meva decisió de "deixar-ho".

Se'm fa dur; però si ara ja quasi no venia a Sabadell (treballo a Barcelona, i visc a prop de Vilafranca... imagineu-vos un dia de feina + universitat + lleure, terrible), ara encara hi vindria menys. Per tant, m'he apuntat a la UOC. Només em falta pagar com aquell qui diu, i ja estaré a dins. I de moment haig de confessar que m'agrada molt la manera com porten les coses a aquesta universitat. Espero poder dir el mateix per part dels estudis. En fí, ja us aniré explicant la meva nova experiència "estudiantil" (paraula en honor a un profe, no gairé bo, acostumat a fer acabar paraules en -il, tipus "ingenieril").

I la feina? Doncs estic treballant en una enginyeria desenvolupant i dirigint projectes domòtics, tant a vivendes com a edificis d'oficines, hotels, etc. Haig de dir que al principi em costava fer-me'n a la idea, però mica en mica he anat aprenent més i més, i cada dia disfruto més la feina que faig. Sobretot, perquè cada dia m'exigeixen més responsabiliat, i això a part de ser un repte, és un motiu de satisfacció personal, i em fa créixer com a persona i professional.

Fun, fun, fun, fun... Sííí !!! Tenir feina = $$$$$ = Sortir més i amb més tranquilitat econòmica. I tant que sí ! O bé poder fer coses, comprar i·lusions (sí, comprar il·lusions, el que fa un quan compra algo que sempre ha desitjat) de financiacions "parent-ils". Ostres, quin canvi. I que bé que fa sentir això a un mateix. Això és el que et dóna la feina (i si la disfrutes, doncs el doble), una certa independència personal per a viure una mica més la vida. I tot i que la feina amenaçava la finalització dels meus estudis, no he deixat que això passés, he fet un pas més per acabar i, evidentment, continuar amb alguna coseta més que el futur dirà.

Res més per avui, espero que aquest post sigui un pont cap a d'altres que pugui fer a partir d'ara, i no deixar tant "mort" aquest blog. Sinó fos així... doncs ja veurem què passa...

Salutti !!!

dijous, febrer 09, 2006

U2 guanya 5 Grammy

U2 torna a arrasar! Aquesta nit a la gala dels Grammy han tornat a demostrar que, ara per ara, són els reis sense cap mena de dubte. Amb una actuació en directe que encara no he pogut veure, però que he llegit ha estat espectacular, per variar.

Les categories en que el grup s'ha imposat han estat TOTES a les que obtava:

- Millor àlbum de l'any amb el "How to Dismantle an Atomic Bomb", per davant de Mariah Carey, Kanye West, Paul McCartney i Gwen Stefani.

- Millor cançó de l'any amb "You Can't Make It On Your Own". Els altres candidats eren Mariah Carey, Bruce Springsteen, John Legend, Rascal Flatts.

- Millor interpretació de Rock per a un grup o duo, amb " Sometimes You Can't Make It On Your Own". Franz Ferdinand, Coldplay, The Killers i Foo Fighters també obtaven al premi.

- Millor cançó de Rock amb "City Of Blinding Lights", per sobre de Weezer, Foo Fighters, Bruce Springsteen i Coldplay.

- Millor àlbum de Rock amb el "How to Dismantle an Atomic Bomb", guanyant a Coldplay, The Rolling Stones, Foo Fighters i Neil Young.

Tota aquesta informació la podeu trobar ampliada a la web dels Grammy.

Un post una mica "ràpid" però avui tinc el meu últim examen i no puc dedicar-hi més temps de moment. A la tarda ampliaré amb fotografies i més informació.

Salut a tots, i VISCA U2 !!!

dimecres, gener 25, 2006

REd Nacional de Ferrocarriles Estropeados

Para empezar quisiera decir que esta es la primera vez que escribo en castellano en mi blog, ya que hasta ahora lo hacía en catalán (mi lengua nativa). No creo que lo haga siempre, pero lo haré en los posts que crea conveniente (me gustaría hacerlos en ambos idiomas todos, pero con el poco tiempo que tengo para dedicar un momento a escribir, dudo que tenga más para traducir).

Ayer leía a Enrique Dans y su post "Carta abierta al Presidente de Air Europa", y me decidí a hacer algo similar con lo que me está pasando a mi y a otra gente afectada por el tema.

Me explicaré: Hace 14 días empecé a trabajar en una empresa ubicada en el centro de Barcelona y dado que vivo a unos 60 Km del lugar, toca desplazarme diariamente. Dentro de las opciones que tengo puedo elegir entre coche o bien el tren (RENFE, no hay nada más...). Dado que en coche encontraría problemas para aparcar (y pagar...), decidí que la mejor opción era coger tren + metro, y aquí es donde surgen mis "problemas".

En los 14 días que llevo desplazándome en tren, sólo en uno de ellos, ayer, el tren llegó a la hora que le tocaba. SÓLO EN UNO !!! Y no me refiero a un retraso de 2 minutos perfectamente comprensible, o no, sino a retrasos mayores a 10 minutos de media. Por poner un ejemplo, yo tomo el tren de las 6:56h y el viaje dura 39 minutos según su web, con lo que a las 7:35h debería llegar a mi destino. Pues bien, hoy el tren ha pasado a las 7:08h y ha llegado a Barcelona a las 7:55h que hace un total de 47 minutos. Esos 8 minutos de diferencia de tiempo de recorrido, más los 7 minutos de retraso, hacen un total de 15 minutos perdidos. Y eso ha sido hoy, que otros días el tren se "estropea" en una estación, o se para sin motivo aparente durante un tiempo en medio de la nada, etc.

Y qué puedo hacer yo? NADA. En el caso de Enrique se entiende que si decides no confiar más en una compañía aérea siempre te van a quedar otras. Pero en mi caso, y el de muchas más personas que cada día utilizan RENFE, no tenemos ninguna otra opción más que resignarnos a lo que hay. Y, sinceramente, lo que hay es de una calidad pésima.

De echo, de todos los trenes que circulan en el país (Cercanías, AVE...), el único que me ha sorprendido por prestaciones y puntualidad ha sido el Euromed (Barcelona - Alicante). De todas formas sólo lo he utilizado un par de veces, así que nose si basta para decir que éste va "bien". Del AVE no hace falta comentar nada.

En fin, espero que algún día el tema se solucione un poco, aunque creo que no llegaré a verlo (y aun soy muy joven...). Tampoco hace falta a llegar a medias de retraso como en Japón donde los trenes Shinkansen tienen 6 segundos (!!!) de media, pero si mejorar drásticamente el servicio que RENFE nos ofrece.

Nada más, saludos !!!

dimarts, gener 17, 2006

La Feina (The Catalan Job)

Bona tarda a tothom,

Des del meu últim post hi han hagut alguns canvis substancials a la meva vida. Per començar, cal dir que tinc feina, i no vull dir una feina d'aquelles que tot estudiant busca per tal de treure's uns calerons... sinó una feina "feina". M'explicaré, perquè si continuo en aquest sentit m'estic perdent fins hi tot jo. Em refereixo a una feina d'aquelles en les que sempre has pensat que voldries treballar però que queda força lluny. I doncs, això bé ha de ser bo oi? Doncs en principi us haig de dir que sí, clar que és bo. I evidentment estic content, però tot hi així ha estat una mica "caòtic" tot plegat.

Per començar m'haig de llevar cada dia a les 6 am, ja se que segurament molts us hi lleveu a auqesta hora i que no és cap cosa de l'altra món... Però per a una persona com jo que està acostumat a rendir amb més força durant el vespre-nit (fins cap alla les 2 am per dir algo) això pot arribar a tocar la moral. Més que res, perquè ara ja no puc anar a dormir tard, haig d'anar a dormir d'hora, tot i que sincerament encara no hi ha hagut cap dia que ho hagi fet. I, és clar, que després en pago les conseqüències (estic rebentat quan arribo a casa).

També haig d'estudiar quan arribo a casa (és més, hauria d'anar a la universitat per anar bé, però com que estem en periode d'examens diguem que me'n escaquejo). És a dir, que després d'examens, cap alla el 18 de febrer, hauré de compaginar feina i universitat, i per tant s'haurà d'acabar anar a dormir a la 1 am, o ja em puc anar buscant alguna substància psicotròpica que m'ajudi a estar despert... En fí...

Sembla que no estigui gaire content oi? jajaja. Hi tant que ho estic ! Però tot necessita una adaptació. Diuen que el temps ho cura tot, i jo hi crec en això.

Pel que fa purament referència a la feina, us diré que estic treballant en una empresa (no la nombraré) que es dedica a realitzar projectes de domòtica (veure post anterior). La meva feina ara mateix consisteix en "aprendre" per tal de poder arribar a portar projectes jo sol. De domòtica en conec força coses, però fins que no ho veus de més aprop no te'n pots fer el càrrec del que realment es pot fer. Per tant, encara haig d'aprendre moltíssimes coses... Espero que els 6 mesos que tinc de contracte m'ajudin en aquest sentit i, si la feina m'ha fet el pes, pugui continuar treballant-hi.

Ja us aniré informant de la meva evolució!!!

PD: Als meus ex companys d'universitat, dir-vos que a veure quan organitzem un sopar - festa a Barcelona, que ja toca, sinó anem perdent el contacte que teníem abans i penso que és una llàstima. Ja en parlarem aviat espero.

Salut !!!

dimecres, desembre 21, 2005

Perdent un dia a l'ETSE

Guten Tag !

Avui ha estat un dia interessant ! Primer he quedat amb una noia, quasi desconeguda com aquell qui diu, per ensenyar-li a fer anar el ETS (per programar instal.lacions domòtiques EIB-KNX), i de pas he fet un mini esmorzar (la raó que fos mini és culpa d'en Jodi). Ha estat interessant... PD: Que tremenda !!!!!!!!!!!!!!!!!!!

En teoria tenia classe a les 12... i ara són les 12:20, amb el que podeu pensar que a classe no hi soc. Sí, bé, és l'últim dia de l'any que tenim classe i diguem que l'esperit de Nadal s'ha apoderat de mi i ha fet que m'agafés mandrota i em quedés amb els meus ex companys d'aventures universitàries a fer-la petar (NOTA: no fa falta que sigui Nadal o cap altra festa per saltar-se una classe).

Ara mateix discutia amb el Danielle... putu MACkero (amb carinyo eh, ja ho saps jejeje). Jodi compra't un PC !!!!

Bé, com anava dient m'he saltat la classe d'avui. D'altra banda avui serà un dia força interessant. Amb només 30 segons acabo d'organitzar un sopar de cotxe (és a dir, dels que utilitzavem aquest mitjà de transport per anar a la UAB juntets), i no deixa de ser interessant... Fins hi tot podria ser violent. Espero que les dues ocupants femenines no es posin gaire provocatives, ja que estic en uns temps de solteria embogida i no responc dels meus actes !!! (El Jodi tampoc respon dels seus... ell no ho diu però se que ho pensa!!!). Bé, almenys ens tornarem a trobar junts, cosa que no passa des de fa ja temps... i la veritat és que tinc ganes de passar-ho bé una estona.

Demà no tinc classe, només alemany a la tarda i serà distret. Tindré més temps en pensar amb l'entrevista de feina de divendres (la feina és quasi meva com aquell qui diu, però falta polir 4 coses... i això per telèfon es difícil. Espero que tot vagi bé). Estic una mica nerviós, suposo que és normal. Canviaré la universitat absoluta, per una feina que, a priori, pot donar-me tan experiència com un futur molt prometedor, però no deixa de fer-sem extrany apartar una mica la universitat. De totes maneres ja tinc una edat per treballar (només faltaria!!!!) i compaginar feina i estudis no deixarà de ser interessant.

Bé, quin post més raro i llarg, tenia ganes d'escriure i desfogar-me una mica i ho he fet. De fet, i ara que tinc "temps", no m'extranyaria que fes un altre post sobre alguna freakada que vegi per aquí...

Res més, suposo que abans de Nadal tornaré a postejar... però per si de cas Bon Nadal a tothom !!

Salut !!!

divendres, desembre 16, 2005

Uaaaaaala torno a escriure !!! (o no...)

Sííííííííííí !!!!! Torno a escriure a aquest blog, després d'un intent frustrat d'enganyar a la gent amb un article fent veure que en realitat aviat tornaria a escriure... És que costa molt això de tenir el blog al dia.... A vegades no tens cap idea, i quan la tens et fa mandra escriure... En fí, que després del que he vist puc dir que és força normal això que un blog quedi (o estigui a punt) de quedar completament abandonat (Jodi, el teu intent de reviure un blog amb un nom diferent no ha acabat de funcionar oi? Fot-li canya home !!!).

Actualització de la meva vida: Continuo estudiant, tot i que cada dia tinc més indicis que la cosa es frenarà aviat (que no vol dir acabar !!!). En una setmana m'han ofert 3 feines (quan en busques no en trobes...), a dues he dit que no ja que la disponibilitat que m'exigien no és la que puc oferir. A la tercera he posat condicions i m'han dit que les estudiaran (és una gran feina, amb molt bones espectatives de futur, i que crec que disfrutaria... ara només falta que m'acceptin les condicions). En fí, que almenys hi ha qui pensa en mi...

Tinc ganes de fer un nou blog (o més aviat web diria jo) sobre esquí i snow, sempre ho he volgut fer, però el fet de tindre que dissenyar una estructura i pensar en el disseny ja em fa mandra, així que no ho acabo mai de concretar. Havia pensat fer-ho com un blog normal, però no seria prou dinàmic. Llavors he pensat fer-ho amb el Dreamweaver (no el tinc ni instal.lat, des de l'últim format que nose perquè encara no le posat) o bé amb una nova eina que l'Isaac va ensenyar-me: el Sun Java Studio Creator. Bé, aquesta eina fa aproximadament 1 més que la tinc instal.lada, i només la he obert un parell de vegades... Potser que ens hi posem no??
Ah, i res d'AJAX (això pels malalts com el Jodi que segur que ho ha pensat) ja que ara com ara si no tinc ni temps d'obrir un programa i mirar com funciona, menys de posar-me a aprendre a veure com funciona això (realment he vist que l'AJAX està força bé, però ara mateix no m'hi puc posar).

Bé, canviant de tema... He començat a aprendre un altre idiomaaaaa !!!! Per fí, després de tants intents frustrats per una cosa o altra, m'he llençat a aprendre alemany ! (i que ara ningú se'm foti a parlar en aquest idioma com fan un parell d'amics que tinc, que es pensen que en 3 setmanes ja podria escriure un llibre...). Una llengua força interessant, i la veritat és que no gens fàcil d'aprendre (pels qui en la seva època vau avorrir el llatí o grec, no us ho recomano). De moment estic força motivat i, segons m'ha dit la persona que me n'ensenya, progresso ràpid. Espero que això es noti i aviat pugui articular alguna que d'altra frase en aquest interessant idioma.

Bé, això és tot per ara, estic prou satisfet per haver escrit de nou en el blog, a veure si la cosa no decau i ho vaig fent més sovint.

Salut !!!